Article d’opinió de Salvador Tur Torregrossa.
Després de tanta corrupció patida i que encara estem patint per tot arreu, les veus de la majoria de les formacions politiques del municipi de Piles i de tota la Safor s’han fet sentir, reivindicant una nova manera de fer política, de caire dialogant, participativa i decidida a arribar a acords entre tots, desterrant per sempre el tàndem majoria absoluta/poder absolut.
La reivindicació d’aquestes veus s’ha materialitzat als programes electorals de quasi totes les formacions politiques que han obtingut, en major o menor mesura, la representació i la confiança d’un sector de la població, que configura un mosaic de diferents sensibilitats.
La demanda de la societat actual no és la de fer operacions matemàtiques per arribar a pactar, sinó la d’implantar la cultura del pacte, que és cosa ben diferent. Per aprendre les senzilles operacions matemàtiques: sumar, restar, etc., només ens cal una mica de temps d’aprenentatge, però per arribar a la cultura del pacte cal alguna cosa més, que té a veure amb l’educació des del principi i arreu a tots els ámbits: personal, familiar, escolar, veïnatge, laboral, amistad, polític, etc., que requereixen del pertinent i necessari recorregut educacional que acaba formant part de la cultura.
Portar a la pràctica la cultura del pacte també requereix d’una gran dosi de generositat, que no de caritat, ja que aquesta cultura te sempre com a finalitat la cerca de l’interés públic, oblidant la satisfacció dels “ego” partidistes. Només així podrem entendre’ns. Per poder arribar a enteniments cal escoltar la veu dels diferents.
Hem de lluitar tots i totes per l’interés públic als nostres pobles, i això passa per una relació fluida entre tots el partits locals, inclús aquells que no tenen representativitat al consistori, ja que la poden tindre en els altres àmbits, siga autonómic o siga estatal, i en conseqüència es pot aprofitar la seua influencia en benefici del municipi. Per això, cal la cultura del pacte, que requereix una gran dosi d’humiltat i un rebuig a les actituts prepotents que no condueixen a cap lloc o al desastre.
En els dies post-electorals estem acostumats a llegir a la premsa els possibles pactes d’uns amb els altres per arribar a definir un “govern” o una “administración” estatal, autonòmica o local, sempre i quan les matemátiques electorals atorgen eixa legitimitat per “pactar”. Deixant a banda les matemátiques, hem de posar damunt la taula aquelles sensibilitats a les que l’aritmética no els ha donat el suport “legal” numèric, i que sembla els aboca a un oblit o “marginació”, impedint la seua participació en la “cosa pública”.
Per superar tots els obstacles que impedeixen la participación i la implicació en la millora de la vida pública dels nostres pobles, ens cal la consciència que tots i totes fem falta, i això només ho podrem conseguir des de la cultura del pacte, mitjançant una educació en tots els àmbits que no retalle sensibilitats; i això no és una qüestió que puga resoldre l’aritmética, només la pot resoldre la cultura.
Compromís per Piles té 245 raons per abogar per la Cultura del Pacte.